Natura

24/4/2012

SUMARI:

- Tipus d'éssers vius segons la  nutrició.
- Tipus d'éssers vius segons la reproducció.
- Espècie extingida.

1.Tipus d'éssers vius segons la nutrició:
Autòtrofs: es nodreixen exclusivament de nutrients inorgànics. com les sals minerals, l'aigua o el diòxid de carboni, a partir del quals fabriquen compostos orgànics propis. Ex. plantes i alguns bacteris.

Heteròtrofs: es nodreixen de nutrients orgànics i que provenen d'altres éssers vius i també de nutrients inorgànics del medi, com l'aigua o les sals minerals. Ex. els animals i els fongs.

2. Tipus d'éssers vius segons la reproducció:
Asexual: és pròpia dels organismes més simples, un sol individu progenitor és capaç de generar descendents.

Sexual: pròpia dels organismes més complexos i evolucionats, es necessiten generalment dos progenitors diferents que interaccionen per donar descendents comuns.

3. Espècie extingida:

ELS MAMUTS:
Els mamuts (Mammuthus, probablement "excavador", de l'antic rus маммот) conformen un gènere de proboscidis primitius que es caracteritzaven pels seus llargs ullals corbats i, en les espècies septentrionals, per un espès pelatge. Aparegueren al Pliocè, fa uns 4,8 milions d'anys, a la zona d'Àfrica que actualment és el desert del Sàhara i s'estengueren a gran part d'Euràsia. Travessaren l'estret de Bering, colonitzant Nord- Amèrica i arribant cap el sud fins l'actual zona de Mèxic. S'extingiren fa només 3.600 anys. Es discuteix quina fou la causa de l'extinció dels mamuts, tot i que el més probable és que desapareguessin a causa d'una combinació de diversos factors.

La majoria de mamuts s'extingiren a les darreries de l'última edat glacial.  Encara no s'ha trobat una explicació definitiva de la seva extinció, però es creu que va ser a causa de:

Canvi climàtic: Fa uns tretze mil anys, la temperatura i la humiditat globals començaren a augmentar, permetent la migració de vegetals comestibles vers el nord. Durant un temps, els grans mamífers del nord pogueren aprofitar aquest increment en l'aliment disponible, però finalment el canvi climàtic esdevingué perjudicial per ells.

Caça per part dels humans: Noves dades derivades d'estudis fets en elefants vivents suggereixen que, tot i que la caça per part dels humans podria no haver estat la causa principal de l'extinció del mamut, probablement hi contribuí de manera important. Se sap que Homo Erectus ja consumia carn de mamut fa 1,8 milions d'anys

Hipermalaltia: La hipòtesi de la hipermalaltia atribueix l'extinció dels grans mamífers del Pleistocè superior als efectes indirectes de l'arribada dels humans. La teoria de l’ hipermalaltia postula que els humans, o els animals que viatjaven amb ells, introduïren malalties altament virulents en poblacions vulnerables dels mamífers nadius com ara els mamuts, finalment causant extincions. 

LA FOCA MONJO DEL CARIB:

La foca monjo del Carib ( Monachus Tropicalis) és una espècie possiblement extingida de mamífers pinnípede de la família dels  fòcids. Pròpia del mar Carib, probablement es va extingir al  1952, al segle XX. Habitava des de les aigües tropicals de Florida a les zones costaneres de Texas, Grans Antilles  (República Dominicana, Haití, Jamaica, Cuba i Puerto Rico), Petites Antilles ( Barbados, Dominica i Guadalupe), les illes Bahames, al sud-est de la República Dominicana i la Península de Yucatán.

Aquests animals s’alimentaven de peixos, cefalòpodes i crustacis i eren molt actius, sobretot des de l’alba al crepuscle. Els seus únics depredadors eren els taurons caribenys i , més tard l’home , al 2008.

La foca monjo del Carib mesurava entre 2,20 I 2,40 metres de longitud i pesava uns 130 kg. El seu pelatge era castany a tot el cos menys a la planxa que era blanc groguenc. Les cries naixien totalment negres. Les femelles tenien quatre glàndules mamàries, en comptes de dos com la resta de foques. Els hàbits de reproducció d’aquesta espècie són desconeguts, l’únic que se sap és que donaven llum a una cria al voltant del mes de desembre.

La intensiva explotació europea va començar amb l’arribada dels colons, on eren caçades per la seva pell, el seu greix, i com a aliment; arribaven a matar més de cent en una nit.

També es caçaven per part de  científics per col·leccions de museu. Més recentment, estava subjecta a la persecució per part de la industria pesquera.